Circ-cric és palíndrom... que fuerte, que fuerte!

Aquest dissabte havia quedat per anar a escalar amb en Martí (aka Preky), el que va ser el meu mestre i company de corda en múltiples aventures verticals. Ara escalem poc junts, però un cop més s'ha demostrat que segueix sent el mestre.

Avui, en Preky ens ha fet un recital de bones maneres a en Jortx i a un servidor: pitonant amb una sola mà, apurant en lliure gairebé tota la via (sols ha descansat a la part final de la Circ-cric), i encara dient que havia estat sort, ja que els llargs xungos els havíem fet nosaltres, ja, ja, ja... quin paio!

Primer nou llarg de la Casas-Chani

Doncs la via escollida ha estat la integral recomanada al llibre de les "100 millors", formada per la Casas-Chani + Parera-Garcia + Circ-cric. Al blog de l'Ivan hi podeu trobar una altra visió de la via...

Sortida de la tercera reunió de la Casas-Chani

Els dos primers llargs són la nova versió de la Casa-Chani, equipats amb bolts. El primer és molt bo i força assequible. El segon surt en lliure, però la roca de la fissura vermella està una mica esquarterada. En Preky el fa sense parar-se i un servidor fa un A0 perquè encara no sap escalar sobre sorra...

Primer diedre de la Parera-Garcia

La segona reunió és a una gran savina que et deixa just a sota del pas de bloc de l'antic tercer llarg de la Chani, equipat amb un buril sense xapa i un altre amb xapa. Es pot saltar la reunió antiga i flanquejar tota la lleixa fins una altra reunió.

Travessa exposada de la Parera-Garcia

El quart llarg és un rostoll de tràmit per abandonar la Chani a la quarta reunió, i prosseguir pel diede immaculat (Ballart dixit) de la Parera-Garcia. La roca del diedre és força bona i es deixa equipar bé. A la part final hi trobarem un encastador abandonat i una sabina, que assegura un pas complicat per entrar a la lleixa.

Inici del diedre huevo

A la lleixa comença el xou. La ressenya original hi marca A2, però tenim referències de que no passa de 6b en lliure. En Preky clava un pitó a l'inici de les dificultats, deixa penjar els peus per sota la lleixa, caça un pitó fix i segueix en lliure, penjat del bloc precari, fins a la reunió (sabina prop de la Mas-Brullet).

Segur que no voleu sortir per la Mas-Brullet?

Com que el flanqueig fa baixada, en Jortx i un servidor templen els nervis, agafats al bloc precari i amb un pèndul considerable, tot i així surt en lliure (quin remei!, no hi ha on agafar-se...)

Inici del tram dur de la Circ-cric

En Jortx fa un petit llarg amb roca crunxi que ens deixa a peu del famós diedre huevo (algú sap el perquè d'aquest nom?). El diedre està molt equipat amb burils, que van perdent qualitat, tot i això té algun pas tonto cap al final. Jo he anat descansant als quatre primers burils, després com que ja no em feien el pes, ni els he tocat, val més no testejar-los... Al tram central del llarg cal un C3 per assegurar la sortida de la xemeneia i un altre C3 per assegurar l'entrada a la reunió.

Jortx començant la Circ-cric

En Preky el fa en lliure i en Jortx cau a l'últim buril, llàstima!

Fem el canvi de reunió i ja sols queden els 45 metres de la Circ-cric. Fissura impressionant i dura. Els camalots entren bé, però com que estàs en tensió perds la força posant-los. Dos burils a la part més dura fan que el cervell treballi millor... Reunió intermitja de dos burils, que ja no es fa servir.

Jortx entrant a la ex-primera reunió de la Circ-cric

La roca és molt curiosa, amb formes capritxoses, però el tram final del llarg és molt contundent. Equipat amb tres pitons i dos burils a la part final.

Al cim no trobem cap reunió i en Preky n'improvitza una com pot. Ràpels fins la canal de St. Jeroni i cervesetes a Sta. Cecilia.

Quant ens queda per aprendre, mestre!