Imatges del Bronx

Ahir vam poder passar una estona al nou sector de Cèllecs, Can Bronx. L'Ozzy, en Zombi i qui escriu vam poder provar les dues úniques vies que no regalimaven aigua: Quis custodiet ipso custodes? (6b+) i Action Mohawk (7a).

Personalment penso que són dues vies força bones, i sembla ser que es confirma el grau, ja que s'han encadenat. En especial l'Action Mohawk és de lo milloret de l'escola (amor de madre). Us deixo unes quantes imatges de les dues vies...

Ozzy a Quis cutodiet ipso custodes? (6b+)

Mohawk començant l'Action Mohawk (7a)

El crux de l'Action Mohawk (7a)

Respirant a l'Action Mohawk (7a)

Zombi començant l'Action Mohawk (7a)

Zombi a punt d'entrar a la reunió (7a)

Cabòries

Ja se sap que en el meu lloc de treball hi ha la possibilitat de que et toqui, tot i això mai t'imagines que t'arribarà... el que és pèssim per a tu sempre ho veus en els altres. I ho veus lluny, lluny.... molt lluny!

Però aquest cop la desgràcia no ha passat de llarg! No, no, no... m'he quedat sense les meves vacances de juliol, i si ja se que el 90% de la població no té vacances al juliol, però jo si!, i les vull!! I és que sóc tribunal d'oposicions. El maleït demiurg del que parlava en un altre post ha fet que el meu nom sigui l'escollit per a jutjar a 80 persones, que dipositen el seu futur en un tio que té motivació zero per exercir de tribunal. Per postres, no és un dia com a les eleccions, si no tot un mes!

Així és que entre les lesions, les bufetades de la Pedriza i ara l'anulació d'un viatge de cinc dies a la Colomina (on tinc un deure pendent de fa temps) per culpa de les opos, he decidit que no penso fer més plans...

Y a dios pongo por testigo que nunca más volveré a pasar hambre!

Pringao!

Can Bronx nou sector a Cèllecs

Gràcies a la feina realitzada a partir del 1991 i fins a dia d'avui per gent variada (Jesús Rodríguez, Manuel Castillo, Ozzy, ...) ja es pot dir que aquest sector bé val una visita!

Us presento Can Bronx, un nou sector de Cèllecs. Situat entre el Contravent i la Placa. En ell hi podrem trobar 6 vietes, cadascuna amb la seva gràcia i amb una roca diferent a la de tots els altres sectors de la mateixa escola.

La primera via, com ja he comentat en un post anterior, la van equipar al 1991 en J. Rodríguez i en M. Castillo. Fa poc l'hem redescobert i hem pogut comprovar que en aquests 17 anys algú altre s'hi va acostar perquè hi havia una línia desconeguda amb tres spits i sense reunió. La resta de vies són noves i han estat equipades amb parabolts (entre ruixat i ruixat). Tenen una llargada que oscila entre els 8 i els 12 metres i la part baixa té una roca poc agraïda, cosa que contrasta amb la qualitat de la part superior (hi ha alguna llastra sikada, tot i així mireu bé on us agafeu...)


Orientació: Sud-oest amb ombra a peu de via (zona humida)

Aproximació: Seguim la mateixa aproximació que per arribar al sector del Contravent. En aquest cas no cal pujar a la torreta de vigilància, sinó que seguim la pista principal durant uns 100 metres. Cal vigilar a la nostra dreta, quan la pista fa una pujada i gira a l’esquerra, hi trobem una gran fita i una cresta de roques que cau cap al Vallès. Ens situem sobre aquestes roques i decantem a la nostra esquerra per entrar dins del bosc (primera fita). Seguim cap a la nostra esquerra seguint les fites i ràpidament trobem una canal que amb forta baixada ens deixarà davant del sector (hi ha cordes a les zones més relliscoses). Uns 15-20 minuts des del cotxe, tot i que el camí és perdedor. Impensable per a nens...

• Al Capota, Markus y la kuádriga contra el gorrilla cabrón! (87): [6c/7a] Via que entra per una fissura de dits i després d'una lleixa que trenca la continuïtat trobem un pas de bloc i una terrible entrada a la reunió.
  


• Action Mohawk (88): [7a] Entrada sense gaires peus i passos llargs amb una roca molt especial a la part de dalt. Molt recomanable, de les millors de Cèllecs, però sortiu amb la primera cinta xapada (arbre). S'esperava que aquesta via sortís més difícil, però a la part més desplomada trobem dos grans cantells que fan que el problema màxim sigui situar bé els peus. El nom de la via és un pur atac d'egocentrisme inspirat en els comentaris d'algun anònim...
  


• Fight the power (89): [6a] Via alpina on una xemeneia que es tanca ens farà utilitzar diferents tècniques, vigilar la roca dins de la fissura. Equipada amb quatre spits.


• Atomic PGB (90): [6b] Via exposada on una galeta a la part final ens farà saludar a l'assegurador. Passos de presa gran al sostre i sortida fina... "Com una bomba de rellotgeria"... Dedicada al PGB.
  


• Quis custodiet ipso custodes? (91): [6b+] Similar a l'anterior via però amb més assegurances i un sostre més pronunciat. Roca curiosa i a l'hora excel·lent a l'alçada del primer parabolt. Recomanable sempre que tinguem clar qui vigila als vigilants.
  


• The Soul of a new Machine (92): [¿?] Via rebatejada (si algú sap el nom el tornarem a l'original sense cap problema), equipada amb tres spits. Curta i amb un pas concentrat a la segona xapa. [He de reforçar la reunió, actualment sols té un spit]
  

Doncs ara ja no teniu excusa per anar sempre als mateixos sectors de Cèllecs. Feu-li una visita que si no tota la molsa que he tret hi tornarà...

A tibar-li!!

L'any dels gossos...

Quan em vaig casar vam comprar un sofà de tipus chaise longe de p.m. perquè teníem clar que era una de les peces fonamentals de la casa. Era car, molt car (no tant com els beneficis que ha tingut aquest any Repsol YPF, nada más y nada menos que 3188M €, encara no acabo d’entendre que una petita part d’aquest benefici no aturi una mica la pujada del gasoil, grandes temas, grandes debates, i això no toca...catalans, ejem!)

La qüestió que ens ocupa és que entre guies d’escalada per fer, vies per provar, entrenament, i que si ara quedo amb aquest i demà amb l’altre, encara no havia pogut fruir del meu estimat sofà! Sort que algun demiürg (a mi esto me suena a Platón, que gran película de Charlie Sheen!) que vetlla pel meu benestar ha intentat readreçar la situació. Gràcies a que vam començar l’any amb una politja d’un dit esquerdada el meu magnífic (i car!) sofà va poder compartir la seva solitud amb mi durant tres bons mesos.

Després d’una setmana escalant no vaig poder superar la dependència vers a ell i vaig tornar als seus braços en forma de contractura a l’esquena, i és que això és amor! Però tot té un final, que en aquest cas va arribar en forma de viatge per la península... Va ser en aquest moment on ens vam adonar de que la distància pot trencar una relació o reforçar-la i en el nostre cas vam optar per la segona opció...

A hores d’ara, amb un nou forat al cul en forma d’injectable nolotílic, puc tornar a trobar-me en braços del meu estimat (i car!) sofà d’estil modern, tipus chaise longe. I és que una bona lumbàlgia es passa millor en companyia...

GRÀCIES DEMIÜRG!!

La Castellassa de Can Torras

Després de fagocitar el llibre de l'Òscar Masó sobre la Castellassa de Can Torras, i descobrir que s'han reequipat algunes vies emblemàtiques del monòlit, no vaig poder estar-me d'enganyar en Gatsaule i en Jortx per tal de fer-li una visita.

Del llibre us podria dir força coses, ja que l'ha escrit un enamorat de la zona. Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants és un recull doble, per una banda d'excursions centrades als voltants de la Castellassa, i per l'altra una perfecta descripció de totes les seves vies d'escalada. Sobre les excursions, com a opinió personal, us puc dir que ja havia passat per bona part dels indrets que es descriuen, però la profusió de detalls que en fa l'Òscar fa que tingui ganes de tornar a repetir aquelles caminades.

Arribant a la Castellassa de Can Torras

Respecte a les vies d'escalada, doncs m'imagino que és l'únic recull oficial que s'ha fet sobre aquesta roca, si hi afegim l'amistat de l'autor amb bona part dels aperturistes fa que a més d'únic, a dies d'ara sigui impecable... I que consti que no tinc comissió, ja, ja, ja!

Primer llarg de la via Jacint Aguilar

La nostra elecció va ser la reequipada via Jacint Aguilar + Toni Sors. Aquesta ruta, que no deu sumar més de 60 metres en 4 llargs que ens van fer passar una estona agradable.

El primer llarg és una travessia de IIIº per tal d'anar a buscar la primera reunió en una lleixa de la cara est. Hi trobarem un parabolt, que com a la resta de la via són mimetitzats, respectant la normativa del parc.

Gatsaule al segon llarg de la via

El segon llarg és una pedalada sobre parabolts i roca de la zona. Basicament parabolts amb un spit intercalat i un buril original que no cal ni tocar. Existeix l'alternatica de 3 passos d'A0 per sortir de la reunió i continuar el llarg en lliure (diuen que 6b+/6c), reservat per a especialistes del fang...

Jortx flipant amb la qualitat de la roca al final del segon llarg...

El tercer llarg és el més curt. Una sortida sobre bona roca de la reunió amb algun passet de 6a per agafar el primer parabolt (recomanable protegir el factor 2 amb un alien vermell) i després rampa fins a l'última reunió.

Sortida de la segona reunió

El tercer llarg

El llarg final comença amb 4 metres de fissura desplomada equipada amb tacs de fusta (s'ha renovat algun cordino), on amb un alien vermell i dos de grocs passarem com uns senyors. Jo ho vaig intentar en lliure i vaig tenir que penjar-me en un dels tacs de fusta ja que els friends que portava eren massa grans i la cosa desploma força per anar provant. La sortida de la fissura és de grans cantells i molt recomanable. Un cop sota el sostre, la variant Toni Sors el creua en Ae reequipat amb parabolts i spits. Recomanable per donar una mica més d'emoció a l'ascensió...

Començant el quart llarg

Acabant el quart llarg

Gatsaule inicia l'últim llarg

En general, una via curta però agradable per a una tarda d'estiu, especialment amb els parabolts nous...

El hombre "acero" sortint del sostre final

El cim...

I de regal... dues mandarines!

Aquesta tarda m'he escapat a Cèllecs a veure el sector equipat al 1991 per en Jesús Rodríguez i el Manuel Castillo, anomenat Can Bronx. Aquest sector poc divulgat en breu serà adecentat perquè tothom el pugui gaudir. De moment us presento algunes perles...

A la foto superior s'hi pot veure la via Fight The Power, 5c, via inicial del sector. Dedicada als enemics públics (Public Enemy). Diedre, xemeneia, via alpina...

Una altra joia que veurà el seu equipament aviat, fissura de dits i esperó desplomat a la part superior, The soul of a new machine.

A la dreta del sector s'hi troba una via desconeguda, equipada amb tres spits força nous, de la que no tinc dades. Però la bomba del sector serà aquesta placa. Similar a la mítica Ninota, però amb menys regletes i més cantells arrodonits. Un pèl més llarga, a la part inferior caldrà reforçar alguna llastreta però a la superior s'hi troba el millor granit que he vist mai al Maresme (no és conya!). Avui l'he provat amb la corda per dalt i sortirà sobre el 7c o més, però sortirà!

Espero que el propi Jesús li posi nom a la via...

Per arrodonir la tarda i després dels comentaris del Kueka, no podia marxar sense provar la Ris amb avarícia, al petit sector que rep el mateix nom. Gràcies a les marques de magnesi existents (d'en Kueka i en Bardi) m'ha sortit a vista. Forçant molt l'entrada, sense pujar a la pedra i agafat a la llastra deu rondar el 6c+. Com que jo sóc llarg arribava a les primeres regletes sense l'ajut de la pedra i m'ha semblat 6c, el temps ho confirmarà, però de 7c res de res. Llàstima perquè el relat d'en J. Pou a la revista Cingles era curiós:

Algú sap ben bé si no hem encertat la línia (just sota el spit)?, el spit existent és l'original?, com pot ser aquesta baixada de grau quan ja s'havia fet la Way (6c+)?

Resum fin D

Ahir dissabte vaig quedar amb dos destacats bloggers per obrir una vieta de 3 o 4 llargs. Encara no està enllestida i quan sigui el moment ja us donarem més dades d'aquesta.


Vam poder treballar amb dos trepants, de caractersítiques molt diferents. Un de pesat i potent (Bosch 36v) i un altre de molt lleuger (Makita BHP451). Evidentment els resultat també van ser molt diferents. Amb un vam posar 7 bolts sense canviar la bateria i amb l'altre mig bolt amb una bateria, ja, ja, ja... Val a dir que em sembla que vaig enganxar la franja més dura de la paret així que encara no emito veredicto...


La via té un alt component d'autoprotecció i de moment el llarg més difícil està a mig obrir, així que no puc avançar-vos la dificultat. Sota teniu una bona instantània de la sortida de la segona reunió; comença el llarg espectacular de la via!


Avui diumenge, motivat per un comentari de la Gemma al blog d'en Groinket, m'ha recordat que encara no tenia encadenada la "Indiana Pou en busca del l'últim burí" a la Placa Yosemite de les Banyadores. Aprofitant una finestra temporal de 3 hores i la fresca que feia a les 8 del matí, m'he n'he anat a fer els deures.

Fa un any em vaig caure després dels passos difícils i d'ençà que no he volgut tornar-hi. Aquell mateix dia vam esperar a que es fes de nit, perquè amb més adherència, en Zombi poguès encadenar-la (foto inferior).


Quan he arribat he fet les altres 4 vies de la placa per escalfar i després d'un primer intent per marcar-me les ínfimes refletes i els petits bonys del granit vermell, l'he encadenat. Una altra via al sac...

A tibar-li!