Aquest matí, juntament amb el Sr.X (desig exprés de no publicar el seu nom), hem fet una visita a l'ombra de la cara Oest de l'Ag. Jordi Solé i Massip (Torrent del Pont - Montserrat).
La via escollida ha estat la Ishi (núm. 2), del company Indi, que feia molt temps que li tenia ganes. Tot i que sols fa sis anys que vaig fer la Tormenta de Verano, avui deuríem anar amb la pre-ressaca de St. Joan, perquè he confós l'entrada d'aquesta amb la Ishi, com podeu comprovar a la foto inferior.
La cosa no ha estat malament perquè així el primer llarg de la Ishi, que és força bloquero m'ha agafat en calent. Ves per on que per escalfar he fet un primer llarg d'aquells antològics montserratins. Com en saben en Juanillo i en Pastes d'obrir vies...
Ara si, un cop trobat el peu de via (que total estava al costat), ens hi posem. Aquest llarg entra per unes lleixes trencades però fàcils i de cop canvia de paret, ara ja sobre una roca impressionant (foto superior).
Un cop hem fet aquest canvi hi trobem una baumeta molt poblada d'èssers de grans potes i cos petit, tot i això és un repós de cinc estrelles. Cal aprofitar-lo bé perquè per sortir-ne hi ha una seqüència de passos durs.
La cosa ha anat força bé, però després de resoldre a vista el pas difícil m'he quedat en una mala posició per xapar (ja sabeu que jo sóc un nena i mai se m'acudiria seguir sense xapar, ja, ja,ja...). En resum, que la cinta si que l'he xapat, però ja no m'he en refiat de les meves forces i m'he agafat per passar la corda. Llàstima perquè un cop xapada amb un pas més tenia una gran lleixa... i és que no es pot ser poruc! La resta del llarg, cap problema i molt ben equipat.
El segon llarg és pura continuïtat, bons forats i anar fent d'un costat a l'altre i crec que tenir que xapar tants spits li puja un plus a la dificultat del llarg, ja, ja, ja... si, si... però no ens n'hem saltat ni un, ja, ja, ja!
Arribo a la reunió inflat però content per treure'l net. Un bon llarg, típic de la regió (les dues instantànies superiors).
El llarg final comença amb una mica de desplom, però passats els tres primers spits la verticalitat es perd i es va a buscar la Tormenta de Verano, sobre una roca increïble: aquells forats i aquells bolos que trobem a les parts altes de les parets d'aquesta zona...
Una via amb bones vibracions que li dediquem a Sir Casòliva de la To, perquè demà és el seu sant i perquè es deu estar avorrint força a casa, SALUTACIONS FIERA!
La via escollida ha estat la Ishi (núm. 2), del company Indi, que feia molt temps que li tenia ganes. Tot i que sols fa sis anys que vaig fer la Tormenta de Verano, avui deuríem anar amb la pre-ressaca de St. Joan, perquè he confós l'entrada d'aquesta amb la Ishi, com podeu comprovar a la foto inferior.
La cosa no ha estat malament perquè així el primer llarg de la Ishi, que és força bloquero m'ha agafat en calent. Ves per on que per escalfar he fet un primer llarg d'aquells antològics montserratins. Com en saben en Juanillo i en Pastes d'obrir vies...
Ara si, un cop trobat el peu de via (que total estava al costat), ens hi posem. Aquest llarg entra per unes lleixes trencades però fàcils i de cop canvia de paret, ara ja sobre una roca impressionant (foto superior).
Un cop hem fet aquest canvi hi trobem una baumeta molt poblada d'èssers de grans potes i cos petit, tot i això és un repós de cinc estrelles. Cal aprofitar-lo bé perquè per sortir-ne hi ha una seqüència de passos durs.
La cosa ha anat força bé, però després de resoldre a vista el pas difícil m'he quedat en una mala posició per xapar (ja sabeu que jo sóc un nena i mai se m'acudiria seguir sense xapar, ja, ja,ja...). En resum, que la cinta si que l'he xapat, però ja no m'he en refiat de les meves forces i m'he agafat per passar la corda. Llàstima perquè un cop xapada amb un pas més tenia una gran lleixa... i és que no es pot ser poruc! La resta del llarg, cap problema i molt ben equipat.
El segon llarg és pura continuïtat, bons forats i anar fent d'un costat a l'altre i crec que tenir que xapar tants spits li puja un plus a la dificultat del llarg, ja, ja, ja... si, si... però no ens n'hem saltat ni un, ja, ja, ja!
Arribo a la reunió inflat però content per treure'l net. Un bon llarg, típic de la regió (les dues instantànies superiors).
El llarg final comença amb una mica de desplom, però passats els tres primers spits la verticalitat es perd i es va a buscar la Tormenta de Verano, sobre una roca increïble: aquells forats i aquells bolos que trobem a les parts altes de les parets d'aquesta zona...
Una via amb bones vibracions que li dediquem a Sir Casòliva de la To, perquè demà és el seu sant i perquè es deu estar avorrint força a casa, SALUTACIONS FIERA!
