Em mirava sexe + Kim Àfrica

Després de fer i desfer els plans per dissabte un milió de vegades, decidim tornar a la paret mater del Solsonès: Canalda. (Parce, tranquil que el tema de Busa no se'ns oblida...)

Jortx al primer llarg de la Falcon Crest

Aquest cop escollim una via a l'alçada d'en Preky, que decideix acompanyar-nos: la Falcon Crest. Podreu trobar una molt bona ressenya al blog de l'Edu.

Jortx al pas dur del primer llarg

En Jortx s'aprofita del meu estat mental al peu de via (les cocteleries són un perill!) i m'endossa el tercer llarg, je, je, je... Sort que l'últim cop va pillar ell a la via de Pascua. No hi ha problema, com que encara estic mig adormit no protesto gaire i ell comença el primer llarg.

Preky entrant al diedre del segon llarg

Un llarg força continu, on has d'anar passant petits desploms fins a l'últim que amaga el pas més dur. Un servidor cau en aquest pas, però tot és positiu, ja que així aconsegueixo despertar-me: Bon dia!

i ja enfeinat...

La roca del llarg ens ha semblat prou bona, cal mirar-se una mica l'entrada i la fissura fàcil del final del llarg. Molt ben equipat respecte al que serà la resta de la via...

El segon llarg té una espècie d'aura mística des que va petar el pont de roca que protegia el pas clau del llarg.

Cual gavilán buscando el cordino salvador...

Comença en Preky, que ve molt rodat de fer la Kalachacra fa 15 dies, i ... buf!, com costa fer el flanqueig de després de la primera assegurança. S'ho ha de mirar força, però arranca i ja no para fins a la reunió. El tram del diedre el passa amb un alíen vermell i un C3 a muerte. Com bé diu l'Edu, més de col·locar-s'hi que d'apretar. La roca és normaleta i el tram difícil s'acaba ràpid...

Panxa inicial del tercer llarg

Però no cal menysprear la resta del llarg. Una placa de bons forats, però amagats i lluny, a la part de dalt, arrodoneix la jugada. Aquesta part de la via és de les que més em va agradar.

El tercer llarg comença amb un pas de decisió per caçar el primer spit. Jo llaço un merlet abans de fer-lo i el cervell treballa més tranquil.

Si no és prou difícil fem-ho una mica més, que catxondos que són alguns...
Entrant a l'última reunió.

El desplom surt en lliure després de penjar-me a vista. Baixo i torno a començar. Tibades llargues amb cantells cada vegada més grans, però ben equipat. La resta del llarg va fent ziga-zagues amb algun pas més fi que altres (i força bruts), fins al diedre final. Aquí comença la gresca de nou...

El diedre està molt brut, comença fàcil i equipable (C1) i et trobes dos pitons seguits, el segon en estat precari. Després has de navegar entre molsa i matolls i assegurar-te com puguis (alien vermell i tascó) fins entrar a la lleixa de la reunió. Amb diferència el tram més lleig de la via...

Preky al dur primer llarg de l'Orient Mitjà

L'últim llarg el torna a fer en Preky, que com que ja el coneixia de quan vam fer la Dinastia, puja corrents, i assegura la placa final amb un tricam que sembla un parabolt, sense gaires problemes... El millor llarg de la via juntament amb el primer.

Ja em perdonareu la meva opinió, però per a mi, la Falcon Crest és una via més de Canalda, amb algun pas més picant que la resta, però no pas de les més maques. Em va agradar més la veïna Dinastia, per posar un exemple... això sí, sempre xapó amb aquest estil d'apertura i aquesta forma d'assumir el risc (i a sobre tenint en compte que molts cops s'han afegit spits un cop fet el llarg, impressionant!)

Estètic esperó per on puja la via.

Com que la via és curta i en Jortx tenia ganes de guerra encara, decidim aprofitar i fer l'Orient mitjà, del company Parce. Trobareu la ressenya aquí.

O estem una mica tocats ja o el lobo es más fiero de lo que lo pintan (però no era al revés aquesta frase?).

Entrant a la primer reunió

Bona via amb roca força bona i assegurances a lloc, però s'ha d'apretar per superar les baumes del primer llarg i no encantar-te gaire per arribar a la reunió del segon. Buff! mi resaca! Sort que em van dient on són els cantells bons a la segona tirada...

Jortx al segon llarg d'Orient Mitjà

Amb aquesta via tanquem de moment la temporada Canalda (fins l'any que ve). Fins una altra còdols precaris i punxes coral·lines!

Godwin's Law

Avui hem estat a un d'aquests sectors d'escalada curiosos de les contrades osonenques. Ens ha costat força trobar-lo, ja que hem entès les indicacions que portàvem ven bé al revés... Al loro!, que no estamos tan mal!

Jortx a L'esperança és allí dalt

Després d'una hora bosc amunt, bosc avall, compartint terreny amb boletaires i recol·lectors de pinyes, hem aconseguit situar-nos i trobar el sector. La primera visió no és del tot espectacular, però a mesura que anem fent vies, arribem a la conclusió de que no està gens malament per a un matí d'hivern.

Foc d'encenalls

El grau ens ha semblat força humà. Hem escalfat a L'esperança està allí dalt i Somriure Vertical, no especialment maques, però complint la seva funció. Acte seguit hem atacat l'objectiu del dia, la recomanada Foc d'encenalls. Tant al Jortx com a un servidor ens ha sortit a vista. A destacar la part de dalt amb uns passos de grans cantells laterals molt macos.

Jortx a Foc d'encenalls

La següent via ha estat Paper Eugènic, on en 3 metres descobreixes fins a quin punt els dits poden suportar el dolor. Per sort ens la traiem de sobre al segon pegue. Una via bona, però molt concentrada.

Acabant la part dura de Paper Eugènic

Decidits a fer alguna ruta més assequible, em sento cridat per una espectacular xemeneia. La via es diu 43 tacos i és una obra d'art. Molt alpina i amb grans cantells per sortir de la cova incial. Fissura molt divertida a la part de dalt.

Sortint de la cova de 43 tacos

I per acabar el matí de pèrdues i retrobaments fem la via més curta del sector, Hòstia Santa, situada just a l'inici de la paret i de tan sols dues xapes. No podem oblidar el maresme power.

Jortx a 43 tacos

No sé si hi tornarem, però com ja he comentat, el sector bé val una visita...

Morteruelo y Filetón

Com bé diu l'acudit, Què demana de menú un català a Cuenca?, doncs Morteruelo y Filetón... i si no us ho creieu, proveu-ho! Menú revitalitzant després d'una bona dosis de placa i desplom a la zona centro...

Entrada directa a la Placa de la Locura

Aquest cap de setmana teníem la trobada anual de "fem bloc un dia a l'any". Per posar-me les piles abans, que ja fa uns quants dies que ens dediquem més a les alçades que a les pedretes, vaig fer una escapada amb el Parias a la Placa de la Locura (Premià de Dalt).

La via escollida va ser l'Entrada directa, que encara no havia pogut fer com déu mana, ja que o anava sol o aquell dia no hi havia adherència o vés a saber què... Via molt bona de placa i passos fins. Els aperturistes van enganxar força les línies i per tant la gràcia és pujar el més pròxim a les assegurances possible.

És una llàstima que aquestes vies de la placa central no les faci gaire gent, no et deixen mai indiferent!

La sociabilidad del bloque...

Diumenge arribem a la banda nord del túnel del Cadí per comprovar que neva. Marxa enrera i cap a Savassona...

Anem a la Pedra Fonten ja que alguns hi tenen feina i després ens dediquem a fer el ronso pel prat central.

Bona companyia i molt riure, la tònica general de la jornada!

Per cert, no puc acabar aquesta curta entrada sense reproduir aquí un petit homenatge a un dels grans del cine espanyol...

No veo nada...

Aquest matí hem anat a una de les parets més agradables del país, Canalda. Hem fet la via Diòptria, ja que com bé deia la iaia de l'APM, nosaltres no vemos ná!

Acabant les dificultats al primer llarg

La nostra història amb aquesta via va començar fa uns mesos, quan jo comptava les vies que havia fet a la paret i li deia al Jortx que en quedaven poques que m'interessessin. Dintre d'aquest grup hi va aparèixer la Diòptria, però li comentava que em feia mandra fer-la per l'última llarg, que és de la via Pascua (una de les dures de Canalda).

Flanqueig al primer llarg

En Jortx, no sé si molt conscient de les seves paraules, va contestar: "Ah!, doncs ja el faré jo...". I avui, amb aquesta premissa per endavant ens hem decidit a matar el tema...

Jortx al segon llarg

El primer llarg l'he començat jo. Recordava que a la Trobada d'Escaladors a Canalda, vam estar jugant amb l'entrada del llarg, i la recordava molt patinosa. Avui no li he trobat tant, i com a premi ha sortit en lliure. Els spits cada metre fan miracles per forçar sobre aquest rocam!

Per cert, si anem en lliure no cal portar la plaqueta recuperable. I al loro!, que algun còdol es mou força...

Acabant el quart llarg

El segon llarg fa un prolongat flanqueig a la dreta, fins a arribar a un petit desplom on hi ha els passos més durs. A la ressenya surt d'Ae, però es fa bé en lliure. El llarg està força ben equipat, però com sempre passa en aquesta escola: el segon també ha d'escalar!

Tònica general: baumes.
Aquí al cinquè llarg

El tercer llarg té una roca coralina brutal, cosa que fa que els punts d'assegurança allunyin més. Sortint de la reunió a la dreta hi ha un spit, uns quants passos de bauma de grans còdols i un precari pont de roca. Per sort el següent spit és aprop. El final del llarg es fa pel costat d'una gran llastra, equipada amb un pitó una mica sortit.

Homus Canaldensis

El quart i cinquè llarg són molt curts, els dos superen espectaculars baumes, mitjançant grans còdols. A destacar que el quart té un tram d'Ae, que es pot fer en lliure fins al segon spit, però després la roca està molt bruta. Si es netejés una mica, tota la via es podria fer en lliure.

Finalment, el sisè llarg, últim de la via, té una entrada explosiva i després placa tumbada, on la roca ja no és tan bona com en llargs anteriors.

Inici del sisè llarg

Després d'un flanqueig per una bona lleixa, ens situem sota l'últim llarg de la via Pascua. En Jortx es concentra i comença, xapant el primer pitó i evitant el desplom per l'esquerra... El següent pitó està força amunt, però es pot posar un C0,75. La roca és molt bona i els passos molt macos, llàstima de l'exposició. A meitat del llarg, on la roca ja no és tan bona, hi ha tres spits seguits.

Comença el patiment a la via de Pascua

Per acabar el llarg, hi ha un pas contundent assegurat per un pont de roca, força ronyós el cordino, però difícil de canviar amb el desplom que hi ha. En Jortx surt amb un pas de fe i ja tenim la via a la butxaca... Aquest siboc s'ha llicenciat a Canalda avui, felicitats!

La via ens ha semblat molt bona, força contínua i amb trams de roca espectacular... de les més recomanables que he fet, tenint en compte, per això, l'últim llarg.

Aromes de Montserrat

Avui hem aconseguit anar a fer l'Aromes a la Bessona Inf. (Agulles - Montserrat)! No ha estat fins al tercer intent que hem pogut fer la via, el primer frustrat per l'aigua i el segon pel dentista i les seves males idees.

Ressenya mutada (C)Luichy

Aquesta vegada hem encertat el dia: feia sol, però una boira força clara deixava l'ambient a la temperatura òptima, ni fred ni calor. A la ressenya de sobre, que és una modificació de la ressenya original del Luichy, hi podeu trobar el que ens ha semblat a nosaltres.

Arribant a la reunió del primer llarg

La nostra primera sorpresa ha estat descobrir que el reequipament de la via era veritat, ja que les informacions que teníem eren bastant confuses. Gairebé tots els burils han estat substituïts per bolts.

Començant el diedre...

El primer llarg el comença en Jortx, pujant per la canal que separa la Vespa de la Bessona. El primer bolt està força amunt, no és molt difícil, però cal vigilar la roca. Després, amb tendència cap a la dreta es van trobant més bolts i a l'hora la placa es torna més fina, fins entrar a la reunió.

El següent llarg és el selectiu. Actualment s'ajunten dos llargs en un de sol, d'uns 40 metres. La ruta fa força esses i cal ser curós amb la doble corda i la llargada de les cintes.

Sortint del desplom del tercer llarg

El començament és finura montserratina i ràpidament es flanqueja cap a la dreta per grans còdols i s'abasta la que era l'antiga reunió (dintre d'una bauma). Es torna a sortir amb passos fins a agafar el diedre de l'esquerra, i ja anem xapant claus, fins a tornar a sortir de la fissura cap a la dreta per terreny més fàcil i caçar un bolt, sota un pitó.

Quan pujàvem cap al refugi ja ens havíem adonat que no portàvem els encastadors, petit error. Sort que portàvem algun pitó i el martell, ja que ens havíen dit que alguns claus els treies amb les mans. A la part desequipada del diedre hi entra un encastador petit a muerte. Jo he hagut d'improvitzar amb un micro que no ha quedat gaire bé i un pitó en un forat de la placa, assegurant el pas contundent del llarg. Després la fissura es torna més humana i es protegeix amb camalot del 1 i un encastador del 7 (que resta encastat). I cada cop més fàcil fins la reunió...

Jortx arribant al cim de la Bessona Inf.

El tercer llarg comença amb un desplom de grans cantells i una sortida una mica trencada. Després per placa amb algun alejillo, però ja més fàcil, fins a la reunió sota la bola. Per acabar la via, un petit desplom de grans còdols i rampa fins al cim.

És una bona via, però a mi personalment, de totes les que he fet a la Bessona, la que més m'ha agradat segueix sent l'aresta Brucs, obra magna d'en Cerdà & Co.

... no quiero que vengas!, nunca publicas, nunca reseñas...

Cap de setmana pel Collsacabra, fent combinat turístic-vertical. Fa temps que en Jortx sent una certa remembrança per la terra dels seus progenitors, fins i tot ara va a escalar amb clàssics-esportius osonencs!

Esperó Belteguese i unes
formigues al primer llarg

Fa uns dies, aprofitant aquesta enyorança, vaig proposar-li canviar el tipus d'escalada que fem normalment: "podem anar d'excursió vertical per un dels paratges més famosos de la contrada, el Salt de Sallent". El terme d'excursió vertical és el que sempre ens imaginem els freekys quan veiem una ressenya on tots els llargs estan cotats d'Ae, ja, ja, ja...

Salt de Sallent des de la tercera reunió

La via escollida va ser l'Esperó Beltegeuse, que discorre per un espectacular esperó vora la cascada del Salt de Sallent. Com que no sabíem si la riera de Rupit estaria molt crescuda després de les últimes pluges, decidim deixar el cotxe al mateix poble i anar caminant, un agradable passeig de 25 minuts (un cop al salt descobrim que no baixa gaire aigua i que podríem haver deixat el cotxe a 5 minuts...)

Gatsaule al primer llarg

La baixada fins al peu de via es fa per la canal de la Donada i és molt ràpida. Llàstima, perquè veient els burils del primer llarg, potser valia més seguir caminant... (veure foto inferior)

Acabant el primer llarg.
Quins burils!

La resta de la via està equipada amb spits, però el primer llarg fa una mica de pànic. En Gatsaule el resol sense gaires miraments, i és que sobre aquesta roca i aquests punts d'assegurança, el millor és passar-hi ràpid i sense "brusquedades".

Jortx a l'inici del segon llarg

El segon llarg li endosem al Jortx. Aquí ja són spits amb placa de buril, però estan força allunyats i cal estirar-se. Estic segur que al ser artificial equipat i amb la confiança que donen els spits, pugem sense tècnica alguna, i ens cansem el doble. No tenim paciència!

Apunt de fer el pas en lliure...

Aquest segon llarg ronda els 35 metres i necessita 21 cintes si es vol deixar tot xapat. Al mig hi ha un pas de ganxo que també es pot resoldre mig en lliure mig apurant l'últim pedal. Les preses de mans són molt bones, però les de peus van desapareixent sota el pes d'una persona.

Acabant el segon llarg

De la segona reunió fem una travessia equipada amb cable d'acer sobre unes llastres curioses que ens deixen a l'altra banda de l'esperó, amb magnífiques vistes de la cascada. I passem a ser l'objectiu fotogràfic de bona part dels curiosos que han vingut a veure l'espectacle de l'aigua.

Entrant a la segona reunió, una mica més de lliure...

El tercer llarg és el més dur, ja que el desplom és molt acusat en la part central. La roca millora una mica i fins la meitat del llarg els spits tenen xapa estàndard. Bé, a algun spit li queden dos dies veient com apareix el casquet entre aquesta sorra compactada...

Gatsaule començant el tercer llarg

En Gatsaule s'hi està bona estona: fort desplom, xapes allunyades a la part final del llarg i en especial, la precària entrada a reunió entre argiles i branques. Per sort l'arribada a la reunió ja et deixa veure que el següent llarg no desploma, je, je, je...

Apunt de deixar les lumbars...

El quart llarg me l'havia reservat per a mi ja que ens havien avisat que s'havia de clavar algun pitó. Com que anava convençut del concepte abans explicat d'excursió vertical no m'havia ni mirat la ressenya, i em pensava que s'hauria de clavar algun pas en mig del desplom, aquests freekys, sempre pensant en desploms!

S'acaba l'artificial al quart llarg!

La realitat és una altra: sortida de la reunió amb dos passos d'artificial, una mica de placa en lliure, bosquet i un bombo sense gaires preses i amb l'última assegurança força lluny. Iep!, si veig en Paca a la barana del mirador!, savis consells els del qui va fer la via la setmana passada. Al petit desplom és on falta un pitó si es vol assegurar la sortida en lliure, o bé dos pitons si es vol passar amb estreps. La resta del llarg és fàcil i equipada amb un pitó i un buril fins a la barana del mirador. Si algú la vol repetir sense jugar-se el físic porteu una V mitjana o bé microfriends.

Xemeneia de la via Casal a l'Agullola Xica

La via és més espectacular i més contundent del que m'esperava, però sols per escalar en aquell paratge val la pena posar-la a l'agenda, però millor no anar amb el xip d'excursió vertical, ja, ja, ja...

Selene pujant a l'Agullola Xica

Al dia següent, la Selene i un servidor decidim anar a pujar l'Agullola Xica per la via normal, ja que fa un temps ens l'havíem estat mirant. Tot aquest tram està equipat amb bolts de mètrica 8. Sembla ser que abans no hi eren, però posar mètrica 8 sobre aquesta roca és una incitació a no caure. La reunió de la savina (no tan precària com diu a la guia) ha estat reforçada amb un bolt de mètrica 10.

Que tio más tonto!

Com que acabem molt ràpid el tema, decideixo despenjar-me i fer la xemeneia de la via Casal, que puja l'agulla per l'altra banda. Quan vam anar a fer l'Agullola de Rupit ens ho vam estar mirant, però el primer llarg d'artificial de cutre-buril tirava enrere.

Quan arribo a la primera reunió de la via em quedo amb un buril a la mà. Sort d'haver-me saltat el primer llarg. La xemeneia té una entrada vertical sobre sorra, però ràpidament arrampa i puges encastat però caminant pel seu interior... portar trepant per a pròximes repeticions!


Baixem a dinar al pantà de Sau i aprofitem per fotografiar pròxims objectius de la zona: el Barret d'en Vila, el Gep, etc.